Saltar al contenido principal

Concurs de gralles

IV Concurs dels grups de grallers al concurs

Des de sempre, la relació de les gralles i els timbals amb els castells ha sigut inseparable. El pas del temps, va fer que l'antic ball de valencians evolucionés de la mateixa manera que les gralles i els timbals. El ball, eliminant el ritual de la dansa per enlairar grans torretes o castells i els instruments musicals també perfeccionant-se cada vegada més per assolir un repertori més ampli i una millor execució.

Trobem amb el temps, diversitat de formacions de grups de grallers en nombre d'intèrprets que sempre han variat depenent de les necessitats de cada colla o de vegades per manca d'intèrprets.

Es coneix des de sempre, la gralla seca com la més típica i genuïna per aquest ritual però també sabem que és a partir de finals del segle XIX quan s'introdueixen gralles dolces o llargues de 2 a quatre o cinc claus i en un moment donat fins fa pocs temps gralles anomenades baixes.

Els timbals també han fet la seva evolució i passen del primitiu timbal de fusta cordat al timbal de llautó avui dia anomenat "timbal de gralles" que apareix  juntament quan les gralles s'allarguen.

El Toc també ha evolucionat, cada colla l'interpreta amb alguna característica pròpia rítmica o melòdica que dona una personalitat diferent i pròpia. Veiem que en les partitures més antigues sempre està escrit a dues veus i per gralles seques al igual que la transmissió oral que ens ha arribat dels vells grallers. El ritme que marca el timbal també ens ha arribat per tradició oral encara que avui ja el podem trobar escrit tal com ho tocaven alguns vells timbalers.

L’expansió del fenomen casteller i també del món de la gralla i el timbal ha canviat en una trentena d’anys el model que s’havia seguit durant molt temps. Ara, les colles creen escola, mantenen músics propis o contracten grallers que els acompanyen a plaça. Sovint, el manteniment dels grups propis demana molt d’esforç a les pròpies colles i és una tasca que, malgrat tot el que s’hi dedica, queda en un segon terme.

La voluntat, doncs, d’aquest concurs, és de valorar la feina que es fa des del món casteller per fer que el so de les gralles cada vegada amb més dignitat i fidelitat als orígens omplin les places del nostre país cada cop que s’enlaira un castell. També fer palès que darrera cada aleta hi ha hores i hores d’assajos, potser tantes com les que calen per aconseguir que l’enxaneta aixequi la mà.

Per tal d’esperonar la música de les gralles i els timbals, i emmarcat en el XXVII Concurs de Castells de Tarragona, proposem de valorar la interpretació que fan les colles de grallers a l’hora d’alçar els castells i també d’entrar a plaça.

Els criteris de valoració es centraran en dos àmbits: l’estrictament musical i la compenetració entre la música i l’execució del castell.

El jurat estarà format per experts en l'àmbit de la música de les gralles i timbals i del  món dels castells.

 

Participació:

Formaran part del concurs tots els grups de grallers que tots els seus components portin la camisa de la seva colla.

 

Premis:

Cada dia de les tres jornades de castells es classificaran tres grups de grallers finalistes que s'anunciaran al final de cada jornada.

Amb aquest 9 grups de grallers seleccionats de les tres jornades el jurat triarà els 3 primers premis del concurs que s'entregaran el mateix diumenge.

Els premis estaran dotats de:

  • Primer premi: 1.200€, inxa d'honor i diploma
  • Segon premi: 800€ i diploma
  • Tercer premi: 500€ i diploma

El jurat pot declarar desert qualsevol premi si s'escau al igual que compartir el mateix premi a dues colles.

 

Valoracions del concurs:

ÀMBIT MUSICAL:

- Afinació de les gralles entre elles.

-Tècnica i estil d’execució de les gralles.

-Tècnica i estil d’execució dels timbal.

-Equilibri de volum entre les diferents veus de les gralles.

-Equilibri de volum entre les gralles i els timbals.

-Interpretació i qualitat estètica.

 

EXECUCIÓ DEL CASTELL:

  • Precisió en l’avís o entrada d’acord amb el castell que s’enlaira.

Es valorarà especialment que s’iniciï el Toc al mateix moment que es considera que una construcció comença tal com determina el Protocol de Plaça del Concurs de Castells.

  • Precisió en l’execució de l’aleta.

 

Es valorarà especialment que s’iniciï el Toc de l’Aleta amb el “trino” quan l’enxaneta estant a l’esquena del   dos del pom de dalt fa l’acció de pujar i es manté el “trino” fins que l’enxaneta aixeca el braç i es passa a tocar la nota aguda.

En el cas dels pilars a l’antiga s’executarà la nota aguda del toc de l’aleta quan l’enxaneta es posa el braços a la cintura.

  • Execució del toc de la sortida en el moment adequat en funció de cada castell.

Es valorarà especialment que s’iniciï el Toc de sortida quan aquest es consideri descarregat segons el Protocol de la Plaça del Concurs de Castells. En les estructures de molta envergadura (folre, manilles…) es podrà iniciar el Toc de sortida més tard per tal d’acompanyar més musicalment l’estructura del Castell.

  • Interpretació.

Es valorarà que la interpretació sigui en consonància amb la construcció del castell i no sigui mecànica.

  • Destaquem:

És valorarà per igual les colles que només utilitzin gralles seques, de les que utilitzen dolces o també baixes.

Serà causa de penalització les colles que utilitzin instruments de percussió no propis a la formació tradicional esmentada.

Caldrà entrar a la plaça amb el toc històric de l'entrada a la plaça.

Acabada l’execució dels castells, torres i pilars també es posarà en valor a les colles que respectin i no interpretin músiques que no són pròpies de la històrica tradició castellera.

Esperem que aquest concurs serveixi per donar un nou impuls de motivació a la feina que es fa des de les colles castellers amb el món de la gralla i el timbal i que cada vegada es dignifiquin més aquests instruments amb les seves músiques de la mateixa manera que passa amb els castells.

 

creativat.com