Quina idea inicial tenies, quan vas rebre l’encàrrec de dissenyar la imatge del Concurs de Castells 2024, i quina ha estat l’evolució del projecte?
De bon principi vaig saber que volia arribar a una imatge que anés més enllà de la similitud formal amb els castells. Volia que el procés de creació incorporés la manera com s’erigeixen les estructures de carn i os que calia representar. Per aquest motiu, vaig decidir combinar fotografies que s’enfilessin les unes sobre les altres, com si cada imatge esdevingués una part del castell resultant que acaben formant diverses instantànies històriques. D’aquesta manera, la imatge final està edificada de forma anàloga a allò que representa.
Per què ‘Arquitectura palpitant’?
He volgut titular la imatge ‘Arquitectura Palpitant’ no només pel seu aspecte vibrant, sinó també per la passió que batega cada cop que s’aixeca una edificació tant efímera com eterna com son els castells.
Quina tècnica has utilitzat?
M’hi he aproximat des de la refotografia, un gènere fotogràfic que practico fa més de 20 anys. En un sentit estricte, es tracta d’una activitat meticulosa que consisteix a tornar a fotografiar, des de les mateixes coordenades —exactament— una escena prèviament registrada. En una primera instància, refotografiar tracta d’evidenciar el pas del temps a través de la confrontació de diverses imatges obtingudes d’un mateix lloc, però en moments diferents. Però cal no perdre de vista que el meu treball es desenvolupa en un context de creació artística, on les normes han d’ajudar a arribar més lluny, a bord de noves idees. És per això que, dins de l’univers de la refotografia, he volgut fer quelcom singular.
Com ho has aconseguit?
Connectant les imatges històriques que s’han realitzat al mateix escenari on, des de l’any 1932, ve celebrant-se el Concurs de Castells, la plaça de braus de Tarragona, avui Tarraco Arena Plaça. És així com la imatge del cartell és el resultat de superposar una quantitat considerable de fotografies del Concurs de Castells, des del primer, l’any 1932, fins al darrer, l’any 2022.
S’intueix un treball molt meticulós...
Sens dubte. El procés de treball ha estat molt metòdic i laboriós. En una primera instància, he tingut l’oportunitat de revisar les fotografies històriques que es conserven del Concurs de Castells, des de l’any 1932 fins a l’última edició. Aquesta etapa de recerca visual roman tatuada a la pell d’Arquitectura palpitant i posa en relleu la dedicació, constància i professionalitat de l’Arxiu per preservar els documents que custodia. Al llarg de tota la meva obra, la reflexió sobre la custòdia documental sempre hi és present. En una primera instància, pel fet que treballo a partir de documents antics, podria comportar alguna connotació nostàlgica. Lluny d’això, la meva producció parla del futur, quan els documents es trobaran amb l’observador. Lluny, potser, de nosaltres.
Com vas rebre l’encàrrec?
Com una grata sorpresa. Vull agrair al Patronat Municipal de Castells, en especial a la Sílvia Ferreres, el Xavier Gonzàlez i a l’Ester Roca, qui no només m’han ofert l’oportunitat d'executar aquesta obra al voltant del món casteller, sinó també perquè m’han posat a l’abast les imatges i la informació dels concursos més recents. En aquesta fase de recerca, la complicitat amb el Centre de la Imatge de Tarragona (CIT) ha estat imprescindible. Vull agrair la participació de la Blanca Gas i el Joaquim Nolla. Hi ha hagut una estreta col·laboració, sobretot a l’hora de recopilar totes les imatges del Concurs de Castells. Cal no oblidar tampoc la feina de Miquel Àngel Cuesta, dissenyador, qui ha afegit una nova capa a la imatge, per tal de donar forma al cartell que tots tenim al davant.
Quantes fotografies has utilitzat en el treball?
En total s’han visualitzat 973 fotografies. El procés de treball ha permès seleccionar-ne 224. Finalment, però, a la imatge hi ha 68 fotografies de tots els anys en què s’ha dut a terme el Concurs de Castells, des del 1932 fins al 2022. En aquest sentit, voldria destacar i agrair que l’obra incorpora instantànies dels següents fons fotogràfics: Foto Chinchilla, que agrupa tres generacions de fotògrafs: Gerard Chinchilla Berenguer, el seu gendre, Ramón Segú Palau, i el fill d’aquest, Ramon Segú Chinchilla; Foto Vallvé, que conté l’obra d’Hermenegild Vallvé Villalonga i el seu fill, Ramon Vallvé Vilà; David Oliete Casanova; Marc Colilla Hurtado; Manel R. Granell; i altres autors no identificats, de moment.
Estàs satisfet amb el resultat final?
Sí. Estic molt content d’haver pujat a aquest castell d’instants fotogràfics. Penso que el resultat condensa la història del Concurs de Castells, des de 1932 fins a l’actualitat. Així mateix, transmet la força d'una arquitectura viva i efímera com són els castells. Les instantànies històriques i recents grimpen les unes sobre les altres, com les talaies efervescents que representen.
Entre totes les imatges es produeix una vibració que l’aproxima a una gran pintura, que s’erigeix en el retrat col·lectiu de tots els qui, any rere any, han contribuït a edificar aquesta tradició tan dinàmica com poderosa. Tanmateix, Arquitectura palpitant representa una construcció inacabada, que espera, impacient, les noves fotografies dels castells que encara han d’aixecar-se. És una obra desitjosa de futur.
RICARD MARTÍNEZ TERUEL
Ricard Martínez Teruel és artista visual, historiador, docent i fundador d’Arqueologia del Punt de Vista. La seva producció visual se centra, des de fa més de 20 anys, principalment en la refotografia, tot explorant la percepció del present a través de l’anàlisi de registres documentals del passat. La seva metodologia combina la creació i la investigació per obtenir resultats que connecten mirades, moments i espais.
Martínez Teruel realitza instal·lacions fotogràfiques a l’espai públic i desenvolupa treballs de documentació i digitalització d’arxius, tant per a institucions públiques com per a entitats privades, amb fins arxivístics i expositius. Aquesta producció escenifica l’enllaç entre l’arxiu, l’observador i l’espai on tenen lloc les imatges.
Publica regularment articles derivats de la seva recerca a diversos mitjans impresos, així com en congressos i jornades relacionades amb la Història de la Fotografia, la Didàctica Fotogràfica i l’Arqueologia. Així mateix, organitza itineraris fotogràfics i ofereix conferències, seminaris i cursos sobre la seva especialitat, la Refotografia. Aquesta diversitat reflecteix la transversalitat de la seva obra.
Entre la seva activitat recent, destaquen les següents intervencions fotogràfiques:
Autoretrat d’un Vaixell anomenat Arxiu. Tarragona, 2020, fins el present.
Instal·lació fotogràfica per commemorar el centenari de l’edifici de l’Arxiu del Port de Tarragona:
https://www.arqueologiadelpuntdevista.org/instalaciones/vaixell-arxiu-2023
Empremta de Memòria al Mur. MNAC, Barcelona, Febrer-Març 2022.
Experiència d’activació del fons arxivístic Repertori Iconogràfic d’Espanya. Creat i realitzat juntament amb l’arxivera Susanna Muriel Ortiz, per encàrrec del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC):
https://www.arqueologiadelpuntdevista.org/fotografia/empremta-de-memoria-al-mur
Papiroflèxia en Pedra. Espai Moliner-Santacreu Arquitectes, Barcelona, Octubre de 2019 a Maig de 2020.
Instal·lació fotogràfica sobre la invenció de la plaça Sant Felip Neri.
https://www.arqueologiadelpuntdevista.org/fotografia/papiroflexia-en-piedra
13 Banderes Fosques. Tarragona, Gener-Març, 2019.
Instal·lació fotogràfica per commemorar el final de la Guerra Civil espanyola i l’inici de la dictadura franquista a Tarragona.
https://www.arqueologiadelpuntdevista.org/instalaciones/13-banderes-fosques
Molt Amor per Fer. Barcelona, juny-juliol, 2017
Instal·lació fotogràfica per commemorar l’aniversari de la primera manifestació LGTBi+ a l’Estat Espanyol.
http://www.arqueologiadelpuntdevista.org/instalaciones/molt-amor-per-fer/#1
Olimpíada Popular. Barcelona, Juliol-Agost, 2016.
Instal·lació fotogràfica per commemorar l’aniversari de l’Olimpíada Popular de 1936.
http://www.arqueologiadelpuntdevista.org/instalaciones/olimpiada-popular
Records Desplaçats. Festival DOCfield2016. Barcelona, Juny-Juliol, 2016.
Exposició i instal·lació fotogràfica sobre l’empremta de refugiats i immigrants a Barcelona.
http://www.arqueologiadelpuntdevista.org/fotografia/recuerdos-desplazados
Actualment, Ricard Martínez Teruel està involucrat en diversos projectes, alguns dels quals a Tarragona, com l’organització de la Jornada Territori Arxiu 2024, que tindrà lloc el 24 d’octubre de 2024. Es tracta de la segona edició de la jornada que bianualment reflexiona sobre els usos perifèrics de l’Arxiu, organitzada per l’Arxiu del Port de Tarragona i Arqueologia del Punt de Vista.
